L'artista Marta Balust presenta amb aquest suggerent títol un seguit d'obres en les que mostra la seva irreductible fidelitat al fet picròric alhora que un radical compromís en l'ésser humà en aquest confús món del final de mil·leni.
Els seus enigmàtics retrats constitueixen una colpidora visió del desarrelament contemporàni despullat de qualsevol anècdota. Uns retrats on Marta Balust barreja la pintura acrílica amb pols de marbre i sorres diverses per tal d'adquirir un gruix matèric on arriba a transfigurar relleus escultòrics. Però l'opacitat matèrica de les sorres s0interrelacionen amb uns blaus lluminosos arrelats en el transfons ancestral de la Mediterrània. Així estableix un diàleg entre matèria i forma, entre línea i massa transida d'una angoixa embolcallada en un alè poètic.
El retrat, gènere clàssic per excel·lència de la història de l'art, s'ens presenta sense anècdota en una obra totalment deslligada d'argument literari i de la vida atzarosa de l'autora. Però les anatomies de Marta Balust mai són neutres, sinó més bé un esclat brutal en una serena composició en l'espai plàstic. Rostres exteriors que mostren el dolor intens i rastres del soletatge de qui s'allunya del brogit vital per crear.
Aquests rostres són com un crit de qui reclama quelcom a la vida i alhora transmeten una imatge tranquil·la del qui ha viscut, una confrontació del patir de la vida des de la distància del qui ha viscut. Una obra que mostra la maduresa pictòrica de Marta Balust que afronta amb aquesta exposició el repte de medir-se amb el gran art del retrat que de Caravaggio a Bacon, de Rembrandt als expressionistes ha sigut la pedra de toc dels creadors, en aquest interstici entre la vida i l'art que representa el rostre.
Joaquim Ragon i Cardoner
Historiador de l'art.
|
|